Un rober solidari en forma de botiga gratuïta que dona resposta a prop de 300 unitats familiars 🥰😉👚🩱📗

Des de finals d’octubre fins ara prop de 300 famílies han pogut agafar roba gratuïtament del rober de Gilgal Solidari, una iniciativa de l’entitat nascuda de l’Assemblea Cristiana Gilgal i que ha esdevingut una referència en plena pandèmia. Gilgal fa anys que tenia el seu propi rober solidari, un petit racó a la seva seu a la plaça d’en Coll en què guardaven els donatius de roba per donar resposta a les famílies amb necessitat. La COVID-19 ha multiplicat la vulnerabilitat i també la seva aposta solidària a través del rober.

Durant el primer esclat de la pandèmia l’entitat va haver de tancar però només un mes després va obrir les portes i va reforçar el rober, encara la seva seu. Paral·lelament, de la mà dels serveis socials, els seus voluntaris van repartir àpats que donava l’Hospital Universitari General de Catalunya a diverses famílies que ho necessitaven, prop de 60 persones. “Les xarxes veïnals i les entitats hem treballat molt per la pandèmia”, posa en valor la seva coordinadora general, Rebeca Galán, “el nombre de voluntaris ha crescut molt per donar resposta a aquesta situació”.

Davant de l’èxit del rober solidari, l’Ajuntament els ha cedit temporalment el local del carrer Borrell, 35-37, que en un futur serà l’espai de les entitats de la taula de malalties neurològiques. Ha estat una proposta molt ben rebuda per l’entitat, que ha pogut convertir aquell lloc en una mena de botiga gratuïta. La roba, cedida per veïns i entitats, queda organitzada en taules i estants. També hi ha tot tipus de materials per a infants –cotxets, bressols…– i recollida de joguines amb la voluntat de fer regals per a Reis, amb el suport de la botiga Pili i Mili, que els embolica gratuïtament.

L’espai està obert de dilluns a divendres de 10 a 13h. i de 17 a 19:30h. i atén tot tipus de persones, la majoria d’elles derivades pels serveis socials, per Càritas o per la pròpia entitats quan detecta una situació de necessitat en algun dels seus altres serveis. Més d’un 90% de la gent atesa és del municipi tot i que puntualment també reben persones d’altres ciutats com Barcelona o Cornellà. “És bonic perquè hi ha gent que s’endú roba però també ens porta coses que ja no necessita”, explica Galán, “abans el rober era molt petit, mai havíem fet una cosa així”.

El veïnat del barri del Monestir-Sant Francesc, on té la seu l’entitat, és el que més s’ha implicat en la causa però reben donatius i persones interessades a fer un cop de mà de tot el municipi. Jaume García, director del Campus Sant Cugat Índia, és un d’aquests voluntaris: “Em vaig quedar sense feina i volia fer alguna cosa de profit”. A través de l’Ajuntament, va contactar amb Gilgal i ha permès posar els seus coneixements al servei de l’entitat, forçant-se a fer una pausa per analitzar tot allò que havien aconseguit i plantejar-se el repte de fer créixer l’estructura.

Susana García, que ja era voluntària en les classes de reforç escolar que imparteix l’entitat, també s’ha sumat al projecte del rober. “He estat voluntària des del sorgiment de Gilgal”, explica, “abans era directora financera d’una empresa i això ha ajudat l’entitat en la vessant econòmica”. Va deixar la feina i ara compagina el voluntariat amb estudis de treball social a distància. Durant la pandèmia ha ajudat al rober però també en el repartiment dels àpats, en les classes i en fer suport a la vessant administrativa i comptable de l’entitat.

Sense aturar el reforç escolar

L’activitat al rober és, potser, el més visible de Gilgal des de l’esclat de la pandèmia. Són conscients que tard o d’hora hauran de tornar a reduir-lo al petit espai que tenien a la seu de la plaça d’en Coll. Però aquest gran projecte no ha aturat la resta de programes de l’entitat, especialment el reforç escolar i les classes de català per a persones nouvingudes. Galán explica que des que van poder reobrir han atès 52 infants i adolescents, els més petits de forma presencial i amb mesures de seguretat i els més grans de forma telemàtica.

“Hem après a conviure amb la COVID-19”, explica la coordinadora, “i els nens ens han donat una lliçó perquè són molt respectuosos i van amb molta cura”. Susana García explica que en el cas de l’acompanyament escolar a infants el suport emocional i anímic també ha esdevingut indispensable, especialment per als adolescents que es troben en moments de canvi vital, com ara els que acaben 4t d’ESO. “Una cosa tan senzilla com una abraçada és tan important com un ajut econòmic però amb la COVID-19 les hem hagut de convertir en converses post-classe”, diu. Quan han detectat una necessitat accentuada, han derivat la família al servei de suport psicològic de l’Ajuntament.

Veure més