Gilgal Solidari, l’entitat encarregada de projectes d’intervenció social com el rober solidari, una horts urbans, suport a joves i infants, esmorzars a sensesostre…, celebra 10 anys de vida. Després de néixer de l’església Assemblea cristiana Gilgal, el projecte va tenir un espai propi, tot i mantenir el vincle amb l’església, per centralitzar l’atenció a la plaça d’Octavià.
Ara, amb motiu dels 10 anys, ha organitzat diverses activitats. En primer lloc, aquest dijous 19 de setembre a les 17h i 19h faran portes obertes a Gilgal. En segon, el divendres 20 hi haurà un pintacares solidari a les 17:30h a la plaça de la Vila. En tercer, el dissabte 21 a les 18h es farà l’acte central de l’aniversari, amb un esclat de festa amb un concert d’Esencia de Vida, un col·loqui, presentacions, còctel i altres sorpreses al Celler Cooperatiu. Rebeca Galán, directora de Gilgal, atén elCugatenc amb motiu de l’aniversari de l’entitat.
– Com va sorgir Gilgal Solidari i per què es va decidir desvincular de l’església?
– L’església Assemblea cristiana Gilgal, de tarannà protestant, compta amb un un grup de persones especialistes en els àmbits socials, educatius i de la salut. Sempre hem donat suport a altres entitats i hem col·laborat amb programes solidaris. Un dia vam pensar que podrien oferir les nostres capacitat a les persones que ens envolten i fer-ho en els nostres barris Monestir – Sant Francesc. Així va sorgir el projecte Gilgal Solidari. Els inicis es van forjar a la seu de l’església amb 15 infants amb la idea de començar el reforç escolar. Les famílies estaven còmodes i van naturalitzar l’espai de l’església, quan van veure que no era una forma de guanyar adeptes. No estem desvinculats de l’església, de fet és l’entitat que ens dóna el suport econòmic més gran i d’on surt el gruix del voluntariat; tot i que també hi ha voluntariat del barri i de la ciutat. El que sí hem fet és separar els espais de treball per fer-ho tot més endreçat. Un espai és el de culte i l’altre l’espai solidari obert a tota persona sigui qui sigui i vingui d’on vingui.
